El karate té el seu origen durant el segle XVI en les tècniques marcials nadiues de les illes Ryukyu, (avui dia Okinawa) caracteritzades per l'ús dels punys anomenades (Et / to-de / tuidi), a més de tècniques provinents de la lluita nativa; sent influenciat per alguns estils de les arts marcials xineses (kung-fu) i en grau més baix per altres disciplines provinents d'altres països del sud-est asiàtic com Tailàndia, Filipines i Indonèsia.
Ja, en el segle XX aquest estil marcial va ser influenciat un principi per diversos conceptes tècnics, tàctics i filosòfics procedents d'algunes de les arts marcials japoneses modernes, com: el kendo, el judo, i finalment l'aikido.
El karate-Do d'avui dia es caracteritza fonamentalment per l'ús de cops de puny, bloquejos, puntades i cops de mà oberta, on les diferents tècniques reben diversos noms, segons la zona del cos a defensar o atacar.
No obstant això, el karate, no restringeix el seu repertori sol a aquests, ja que a més inclou: diversos escombratges, alguns llançaments i enderrocaments, unes poques luxacions articulars; a més de cops a punts vulnerables, i a punts nerviosos, en el seu currículum. En els cops del karate-Do s'unifiquen la força, la rapidesa, la respiració, l'equilibri, la tensió i la relaxació en aplicar un correcte gir de maluc i una connexió o sinergia molt precisa de músculs i articulacions, traslladant una gran part del pes corporal i del centre de gravetat a l'impacte. Generalment, i a diferència d'altres disciplines, es busca derrotar a l'adversari mitjançant un impacte contundent (o uns pocs), precís i definitiu, buscant ser el més eficaç possible. A aquest concepte se'n diu "Ikken hissatsu" o "un cop, una mort", de manera semblant a l'estocada o al tall d'una catana o sabre japonès.
El karate-do parteix de la idea de forjar el cos com una arma, de tal forma que es pugui arribar a defensar-se i sense sofrir major mal, d'aquí ve que a les escoles tradicionals es faci tant d'afany en l'enduriment físic, amb combats a contacte ple i sense cap protecció, d'aquesta forma s'aconsegueix endurir i potenciar la majoria de parts del cos alhora que atorga al practicant un control dels seus cops i un coneixement de les seves habilitats i límits.